AUTOAVALUACIÓ PAC1

Aquesta assignatura m'ha suposat per ara una colla de reptes importants que, al final, m'han semblat molt interessants. La manera de plantejar el debat ha estat molt diferent però molt útil, així com el cmap. Tot el que he llegit al mòdul i a l'article de Tirado em van fer reflexionar força i el meu informe de síntesi ha estat més un resum que una opinió ja que reconec que m'agrada sistetitzar i segurament jo ho necessito per centrar les idees. El que escric a continuació és un resum d'aquest informe de síntesi. L'últim paràgraf reflecteix el repte que em proposo en aquest moment.

Aquest començament de curs les TIC han estat molt presents als mitjans de comunicació. El govern s’ha proposat dotar d’ordinadors portàtils els nois i noies de 5è i d’ESO. Quan això funcioni a ple rendiment (i es puguin superar els mil i un problemes que estan sorgint) serà una fita molt important. Però per arribar fins aquí el camí recorregut ha estat molt llarg.

Des del meu punt de vista de mestra, tot el que ha anat sorgint al debat, així com el material consultat, m’ha ajudat a aclarir interrogants sobre el camí que han seguit les tecnologies de la informació en la seva introducció en el món educatiu per arribar a parlar de tecnologia educativa (TE). Actualment se’n parla molt. Té com a camp d’actuació el disseny de situacions mediades d’aprenentatge. Però aquesta concepció actual és el resultat d’una evolució de totes les influències que ha anat tenint al llarg del temps.

M’ha resultat molt interessant la relació entre ciència, tecnologia i societat i com ha anat evolucionant des de creure que la ciència tenia un estatus propi i avançava i es desenvolupava amb total independència de l’entorn fins a veure la relació tot parlant de Ciència-Tecnologia i Societat (CTS) com un tot que ajuda a entendre la realitat quotidiana on vivim. Aquesta relació va donar lloc a dues postures: determinisme tecnològic, i determinisme social. Sense saber-ho, si em miro el primer mapa que vaig fer a ma veig que justament vaig posar al centre de tot la societat, sense que cap fletxa vagi cap a ella. Després de tot el que hem llegit i debatut entenc que el que hi ha és el concepte de teixit sense costures, pel qual està totalment interelacionat el coneixement amb les pràctiques tecnològiques, polítiques, etc. de la vida quotidiana que el mediatitzen tot partint de la base que la identitat també està formada per allò que l’envolta i li dóna sentit.

Cal donar importància a totes les aportacions que les diferents teories han fet a les TE per entendre-les al moment actual:

1) Teoria de la comunicació.

Introdueix el concepte de pertorbació : tot allò que pot dificultar l’arribada del missatge i que cal minimitzar. Influeix en la TE quant al disseny de mitjans i materials per aconseguir una comunicació eficaç.

2) Psicologia

· La Gestalt va estudiar la percepció tot aportant principis per al disseny de continguts icònics o visuals.

· El conductisme associa conductes específiques a estímuls concrets amb aportacions com: el valor del reforç, la formulació d’objectius operatius, l’ensenyament programat

· S’aplica l’enfocament sistèmic pel qual la TE ha de plantejar el disseny de situacions d’ensenyament perquè aquest aconsegueixi els objectius previstos eficaçment. Dóna lloc al disseny instruccional i a dues maneres d’enfocar la TE: Tecnologies en l’educació: mitjans didàctics i Tecnologies de l’educació: investigació sobre l’aprenentatge i comunicació

· El cognitivisme i el constructivisme plantegen que l’aprenentatge no es percep com un mer canvi en les conductes sinó en l’estructura cognitiva amb aportacions com la importància dels coneixement previs, la ZDP, l’ensenyament ha de ser un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que ha de fer cadascú a través de la interacció i mediació social, l’aprenentatge cooperatiu... La TE s’ha de centrar en disseny, ús i avaluació de les Tecnologies de la Informació aplicades a accions formatives, referint-se sobretot als processos seguits no només al disseny i estudi de materials didàctics. No s’ha de limitar només al món escolar.

La societat ha anat canviant tot passant per diverses revolucions. Actualment vivim una revolució fonamentada en els canvis pels que passen les tecnologies del processament de la informació i la comunicació (TIC) i que també provoquen canvis, com la facilitat de comunicació, la necessitat d’aprenentatge constant per fer front a la realitat del canvi i a la seva complexitat,organització diferent en tots els sectors de la societat... i un que m’afecta molt, el canvi de rols de professor i alumne ja que es veu que:

Ø Cal capacitar l’alumne per avaluar la gran informació que pot rebre i adaptar-la a les seves necessitats.

Ø Es pot flexibilitzar el temps i l’espai d’aprenentatge.

Ø Permeten comunicació més fluïda amb companys, facilitant l’aprenentatge cooperatiu.

Ø Possibiliten la interacció amb diferent codis i sistemes simbòlics , el que facilita l’aprenentatge.

Ø Flexibilitzen els itineraris formatius.

Ø Amplien les estratègies de formació, com la creació d’entorns interactius.

Actualment, ningú no pot dubtar de les grans possibilitats que té la TE. El que crec que no es pot oblidar mai, però, és que l’impacte que les TIC tinguin en la formació, el que continuarà marcant l’aprofitament del seu ús serà la relació que s’estableixi entre tots els elements de l’acció formativa: professor, alumnes, mitjans, continguts i objectius que es plantegen, així com l’ambient de classe i els diferents contextos que influeixen.

El repte està servit. L’ús de les TE dóna un nou aire al procés educatiu. Aquest canvi, però, de rol professor-alumne, no treu al professorat el paper importantíssim en la motivació perquè realment aconseguim que el nostres alumnes realitzin un aprenentatge significatiu. Serem capaços de fer-ho?

EL MEU PRIMER CMAP

Aquest és el cmap que he hagut de fer per a la primera PAC. No entenc el perquè però amb el primer que vaig fer m'hi vaig barallar molt i no em va acabar de sortir. Vaig haver d'esborrar línies que em sobraven amb un programa de dibuix. En canvi, amb aquest semblava que ho hagués fet tota la vida. Al final m'ho he passat bé fent-lo i tot. He pogut comprovar com cal tenir les idees molt clares del que vols posar i relacionar abans de fer-lo. És, doncs, un molt bon exercici per lligar tot el que es va aprenent.